Huí, traent diners d’una entitat bancària en les instruccions finals per a EIXIR del sistema, m’apareix l’opció, SORTIR. Em recordava també als ordenadors de l’universitat de valència, en l’ultim master que vaig fer, on també està eixa opció en la mateixa paraula, SORTIR. Lo pijor és que l’entitat bancària no és valenciana, i encara té una xicoteta excusa per no saber be la nostra llengua. Pero l’universitat de Valéncia és això mateix, l’universitat de Valéncia.¡ Que vols qu’et diga mes !. No té perdó de Deu.
El problema és quan açò es convertix en una discussió entre valencians perque s’ha convertit en alguna cosa casi llegal, i «campa a sus anchas», per este regne sense que ningú faça res, realment efectiu, perque potser, ¿ no es tan greu..?…es la mateixa llengua.
Vullc dir, que no hem despertat encara del somi profunt que mos ha induït el catalanisme i que mos fa dubtar de alguna cosa tan bàsica. El somi profunt no solament s’ha induït a alguns valencians per a que no reaccionen en molta força i contundència quan mos canvien una paraula de la meua llengua per una atra, i el nom de la meua llengua per un atre…si no que abans dels valencians i des de fa 100 anys sembla que ya es va començar a induir als propis catalans…
Per això quan yo li dic al meu amic, que es català, catalaniste, (cosa normal per a Catalunya), i que mos coneixem fa 30 anys, que perque no es posa en l’universitat de Barcelona EIXIR, en lloc de sortir, o li diuen a la seua llengua VALENCIÀ, es posa les mans en el cap o be riu irònicament. Puix si és la mateixa llengua, no ho entenc…